Un altre món és possible

Una veritat com una catedral: un altre món és possible.

I, a més, és necessari. I encara més: ja existeix.

Però cal treure's les teranyines dels ulls per a veure'l, voler-lo i poder-lo expandir.

Per què no ha de ser possible un món autènticament humà? No som tots plegats éssers humans? Doncs l'aspiració i l'esforç per un món just, veritablement humà, és raonable i lògica. Un món just, amb igualtat d'oportunitats per a tothom, on no importi el color de la pell, ni l'accent que tinguis, ni les teves creences, ni si ets home o dona... Un món sense privilegis per a uns quants, cosa que tots considerem perversa, llevat dels qui els tenen en exclusiva i tan ben aferrats que no els deixen anar ni que els pengin.

Un món on es valori el que és valuós de debò i autèntic, no qualsevol beneiteria que es posi de moda. Per tant, un món en el qual el que es consideri més important sigui la persona humana, tota persona humana, sigui de la classe que sigui i tingui la butxaca que tingui, cosa (això de la butxaca) que sempre he sospitat que no és tan important ni fins i tot tan necessària com diuen molts. Ja hi donaré voltes i un altre dia en parlaré.

Com anar construint aquest món més just que tants anhelem? Si esperem una disposició superior que el posi en marxa, malament rai. Essencialment per dues raons: perquè aquesta "disposició superior" no es donarà mai —no siguem tan ingenus, si us plau— i, sobretot, perquè el fet d'esperar-la vol dir que desconec la meva capacitat d'acció coherent o bé que la mandra em paralitza, com si fos aquell cordillet que lliga fort el tall rodó, o totes dues coses alhora. Cal començar ara mateix reflexionant a fons sobre tot això tan senzill que he dit. Ep! I demà al matí, sens falta, començar. Començar a fer les coses tan ben fetes com les pugui fer: tot el que hagi de fer, per petit que sigui, compta. I apuntar-me la data: el dia que un descobreix el poder que arriba a tenir i decideix exercir-lo és una data molt important!