Fer-se gran (2)

Viure d'una manera que dugui a acabar malament

no té cap mena de gràcia.

Qui vol acabar sent rampellut, rondinaire i carregós?

Ningú que tingui dos dits de front.

Pensem-hi una mica: no ens convé pas de cap manera. Oi que a mi no m'agrada gens estar a prop d'un carallot? Doncs als altres tampoc. Tots preferim estar a la vora d'una persona afable, positiva, agraïda, amb bon humor i, si pot ser, una miqueta culta. Aquest "efecte mirall" de plantejar-nos què m'agrada i què no de trobar en els altres, ens ensenya molt clarament quines actituds val la pena que cultivem ara, abans no sigui massa tard. 

Amb els anys hem d'estar cada cop més preparats per a viure bé la soledat, per molts factors previsibles —anem perdent relacions i potser ens costa crear-ne de noves—, i fins i tot per alguns del tot imprevisibles, com ara la pandèmia de la Covid-19. Com es fa això de preparar-se per a viure bé la soledat? Cultivar aficions i cebes, aprendre coses noves, fer coses que ens agradin, fer coses que beneficiïn els altres... Com que tot això no es pot improvisar, val més que comencem ja ara.

Una de les coses que ens convenen més d'aprendre a manejar amb vista al futur són els recursos digitals. Molta gent gran s'ha vist afectada per l'anomenada "bretxa digital": no té la més mínima idea de fer servir un ordinador o un mòbil i no pot accedir a cap de les possibilitats que ofereix internet. En el confinament per la pandèmia hem vist ben clara la diferència: mentre uns podien "trobar-se" per videoconferència, llegir el diari sense sortir de casa per comprar-lo, fer transferències per banca electrònica o escoltar i veure milers de concerts, per exemple, altres no tenien més instrument de relació que el telèfon.