Els bons propòsits

per a l'any vinent

Fer bons propòsits és encomiable, sempre que siguin bons de debò

i fets amb sinceritat i determinació de complir-los.

Al qui els fes sense ganes de convertir-los en accions concretes,

més li valdria pentinar el gat. Ve-t'ho aquí.

Això de fer bons propòsits em fa pensar de seguida en dues coses: la capacitat que tots tenim (tots, sí!) de millorar com a persones i la necessitat de fer alguna cosa positiva davant l'adversitat. Entre les moltes coses que podem aprendre de la situació de pandèmia que vivim hi ha la conveniència de ser creatius: si ara no puc fer el que feia sempre, potser per rutina, em puc inventar alguna alternativa que encara sigui millor, almenys en algun aspecte. Fer com els cuiners —provar, investigar i temptejar— és infinitament més útil que lamentar-se o queixar-se. I molt més intel·ligent.

Suggereixo que a l'hora de fer bons propòsits no ens descuidem de la solidaritat. No descobreixo res de nou si dic que hi ha gent que ho ha perdut tot o que s'ha quedat sota mínims. Ara és el moment de compartir el que tenim: temps, dons i capacitats naturals, també diners. El que tinguem, sigui poc, sigui molt, pot arribar per a tots. Ser solidari és implantar "la nova cultura de la sobrietat compartida" (John Sobrino dixit). I és una manera segura de ser feliç, perquè la satisfacció que dona compartir no hi ha res més que la doni.

I no ens oblidem del nostre sofert i maltractat planeta, a l'hora de fer bons propòsits. No és pas veritat que no hi puguem fer res (el sistema sempre ens voldria ben aclaparats i desactivats). Encara que no sigui bufar i fer ampolles, les accions que podem fer en benefici de la bona salut de la Terra són innombrables: reduir els residus, sobretot de plàstic; suprimir articles d'un sol ús; estalviar energia; millorar l'alimentació; contractar energies renovables; informar-nos i formar-nos; participar en accions de protecció de la natura...