La Covid-19, encara

Quantes coses ha trastocat, la Covid-19!

Els costums, les relacions, els hàbits, el treball, l'economia...

I moltes idees que teníem dins el cap i que semblaven inqüestionables.

Alguns parlen d'una manera com si amb la Covid-19 hagués entrat la incertesa en la nostra vida... I em sembla que això no és pas així. En tot cas, la pandèmia ha arrencat el vel que cobria i dissimulava la incertesa inherent a la vida; i als humans, que en general estem encantats amb els enganys i les dissimulacions, ens ha vingut molt de nou veure la realitat tal com és, sense maquillar. Més d'un i més de dos han tingut un espant majúscul en veure la realitat sense pal·liatius: no controlem res. I doncs, què ens havíem cregut?

En la vida humana tot és incert, començant per la mateixa vida. Qui pot afeg¡r ni un sol minut a la seva vida? Ningú, per savi, ric, ben plantat, famós i intel·ligent que sigui. En matèria de salut, seguretat i planificació, com en molts altres aspectes, no tenim pas capacitat per a decidir el que passarà ni com passarà... Això ha estat sempre així, però com que ens agrada enganyar-nos, ho hem tapat rere un munt de coses: una fe desmesurada en la tecnologia, una profusió de recursos molt superiors a les nostres necessitats, una apologia del "jo", que es fa la il·lusió de planificar i decidir...

Voleu que us ho digui clar? No em fa cap gràcia mantenir tabús, dissimulacions i eufemismes de cap mena, que l'únic que fan és que la cleca en un moment de crisi sigui més gran. Oi que soc vulnerable i fràgil de mena? Doncs no em penso moure d'aquí. El més alliberador és la veritat: mentre volti per aquests paisatges coneguts em vull dedicar a viure tan positivament com pugui la meva realitat vulnerable i fràgil. Senzillament perquè és així com soc.