Què vull dir quan dic "Bon Nadal!"? 

Per a cadascú el Nadal deu ser una cosa diferent,

per això cadascú el viu a la seva manera.

Fer les coses maquinalment no omple pas ningú,

per això trobo que té molt de sentit plantejar-se aquesta pregunta.

Quan desitjo a algú un bon Nadal vull fer-ho de tot cor, superant el simple costum de formular un bon desig que és benvist d'expressar aquests dies. Ja n'hi ha prou de formalismes sense ànima i de fer coses perquè toca... Desitjar coses bones als altres és evident que ens enriqueix a tots: als qui reben el bon desig i a mi, que tinc el poder enorme de crear un sentiment positiu que comença sent momentani, però que es vol consolidar en una actitud permanent.

Quan dic "bon Nadal!" a algú, li desitjo que el sàpiga viure tan profundament com és capaç de percebre'l, que s'atreveixi a fer conscient el que celebra, i que ho faci de tot cor, no perquè toca o perquè ho fa tothom, que són raons que més aviat fan plorar. Desitjo que cadascú el celebri com senti que és millor i que ningú no en faci una caricatura.

Us desitjo de cor un Nadal ric en humanitat, en sensibilitat i empatia. Un Nadal sincer, coherent amb el que cregui, pensi i senti cadascú. Un Nadal tirant a sobri, que no són pas els galets, ni el gall farcit, ni les neules i els torrons, ni la histèria col·lectiva dels regals o l'elegància dels comensals l'essencial de la festa, sinó la calidesa, la proximitat dels altres i la solidaritat amb els qui més la necessiten.

Bon Nadal a tots!