Per un confinament
responsable i solidari

Que n'és de diferent fer una cosa per força o fer-la per convicció! Si fem les coses perquè no hi tenim més remei no hi trobarem cap gust. Només trobem gust a allò que fem perquè té sentit. Tots plegats faríem bé d'anar-ho treballant.


Ara ho apliquem al confinament, perquè és el que tenim i el que ens cou, però ho podem aplicar també a totes les coses que fem. Estar reclosos perquè m'hi obliguen no té res a veure amb fer-ho per evitar contagiar-me i contagiar els altres: és a dir, per responsabilitat i solidaritat.

Això vol dir la importància que té no tan sols el que fem, sinó per què ho fem. No n'hi ha prou de fer una acció positiva; també ho hauria de ser el motiu pel qual la fem. Trucar a una persona per fer-li companyia és fantàstic, però trucar-li per xafardejar i deixar verd un altre podem dir ben bé que seria fastigós.

Si mirem de fer allò que trobem que té sentit, ho farem de gust i hi trobarem gust, encara que sigui una mica dur i ens comporti algun sacrifici. Així, ja no farem res perquè ho fa tothom, perquè és el que es porta ara, simplement perquè està manat, perquè si no ho faig em multaran..., sinó perquè té sentit.