Com tinc la "sala de màquines"?

Vet aquí una bona activitat a fer en aquests dies de confinament, perquè necessita una mica de temps: res de presses, quietud i concentració. "Per on s'hi pot entrar?", pregunten uns quants, i només els podem orientar vagament: "Per dins".


Un cop a dins ja podem començar a endreçar. Aquí els criteris, que s'han d'afinar de tant en tant, com els pianos, sospesant els resultats de les meves accions. Aquí les motivacions, que convé fer conscients si no ens volem enganyar lamentablement, cosa que a més de quatre ja sembla que els vagi bé. Aquí les conviccions, que la reflexió i les experiències van depurant i solidificant...

Probablement, la pols que se m'hi acumula demostra que trigo molt a entrar-hi, segurament massa. I també hi puc trobar altres indicis d'abandonament: falta de llum, ambient resclosit, manca de ventilació...

I aquesta pila de rocs, què hi fa aquí? Potser no són més que noses, actituds negatives, disgustos enquistats, pesos inútils que arrossego del passat i que em resisteixo a abandonar. Què m'aporten avui? Quin benefici en trec? ¿Tant de valor tenen que valgui la pena conservar-los intactes o traginar-los arreu on vagi? Aquest pot ser un bon moment per a desfer-me'n.