Llençar l'amor propi

Si estimar els altres i valorar-los d'una manera positiva és un signe de maduresa, també ho és tenir una sana autoestima, una valoració positiva d'un mateix. Però allò a què donem el nom d'amor propi o de punt és una actitud ben diferent.


L'autoestima em porta a valorar i estimar l'altre com a mi mateix amb tota bonhomia i naturalitat; en canvi, allò que normalment anomenem amor propi ens porta a picar-nos, a estar sempre a l'atac o a la defensiva, que ve a ser el mateix, però mirat des d'un cantó o des de l'altre. Ja em direu si això ajuda gaire a estar en pau i a facilitar la convivència...!

Aquesta actitud recelosa de l'amor propi ens porta a ser perepunyetes, mastegatatxes i picallosos fins a fer-nos literalment insuportables. I tot això queda molt allunyat de la bonhomia i la naturalitat. La convivència, sigui amb qui sigui, se'n ressent i molt.

Entrar en la dinàmica de la primavera em sembla que en aquest cas serà recuperar la gratuïtat, que un cert esperit de competició i d'"esgrima" deixa sempre malmesa, i cultivar amb cura i constància això que he dit: la bonhomia i la naturalitat.