Llençar la blederia

Al primer cop d'ull la blederia no sembla pas una actitud gaire negativa, la veritat, però tots plegats faríem bé d'escombrar-la (més val no conformar-se amb succedanis) i substituir-la per l'original autèntic, que és la tendresa. 



Sovint les actituds positives se'ns deformen en una mena de succedanis. Exemples? Això que deia: la tendresa se'ns deforma en blederia; i la força, en duresa. I no és pas el mateix!

Ni la duresa ni la blederia no poden donar cap bon fruit. La duresa fa mal, tant al qui la té a dintre com al qui la rep, fereix, crea dolor; en canvi, la força renova l'energia, enforteix, redreça. La blederia estomaca, malcria, fa actuar sense seny; en canvi, la tendresa cura, anima, reconstrueix...

Creieu-me, ni en l'educació dels infants ni dins de nosaltres mateixos no val la pena gastar succedanis de poca qualitat. El que val la pena és cultivar la tendresa, sempre lúcida, amable i assenyada, i la força, que pot prendre diverses formes (resistència, fortalesa, coratge, constància, audàcia...), segons les circumstàncies i les necessitats.