Llençar el dramatisme

Vet aquí una altra tendència que faríem bé d'evitar. El dramatisme amplifica dificultats i, com més fosc és el panorama, més mal ens fa: dispersa les energies que tant necessitem per a tirar endavant en molts ais i uis banals i sobrers.


Dramatitzar és exagerar els aspectes dificultosos de la vida. Sovint n'hi ha que dramatitzen per donar-se importància, com aquells adolescents que carreguen les tintes en el relat de les seves aventuretes, perquè els prenguin gairebé per uns herois. I ben sovint oblidem que només hi troba una certa gràcia el qui s'explica, quan té pocs anys, molts pardalets al cap i encara no ha començat a madurar, perquè els altres més aviat es fastiguegen...

El problema és acostumar-se a dramatitzar, perquè l'únic que s'aconsegueix és fer pesant el que és lleuger i tornar molt més feixuc el que de natural ja pesa.

Aquest confinament que encara vivim és per a tots una oportunitat i pot ser una mena d'examen per a cadascú també en aquest punt: com estic de dramatisme? Hi ha qui hi reacciona bé mirant d'adaptar-se tant com pot a la nova situació, i qui no fa més que queixar-se i fer escarafalls. Jo posaria als primers molt bona nota i als darrers els donaria una carabassa de les més grosses!