Llençar el soroll

Si volem viure de debò una vida que sigui humana, reflexiva i humanitzadora, farem molt bé d'escombrar amb energia i determinació el soroll dels nostres àmbits. La manca de silenci és, indiscutiblement, un gran dèficit del nostre temps.

¿Com podríem sentir, saber que sentim, assaborir amb tota consciència, contemplar, imaginar, reflexionar i altres magnífiques accions pròpies dels éssers humans, amb un teló de fons persistent de soroll? Tant se val que sigui brogit de màquines, de paletes, de cotxes, de músiques, de veus...

En la vida quotidiana la paraula té un gran valor, la comunicació, la conversa... I la música. I la remor del treball. I també el silenci. Encara que la quietud sembli un espai buit, és on neixen pensaments, paraules i tota comunicació. Per què no endrecem una mica l'agenda i procurem trobar una estona per a cada cosa? 

Una conducta a revisar: per què connectar el televisor sistemàticament quan arribem a casa, si no pensem escoltar ni mirar un programa concret? Gastar energia elèctrica perquè un borinot vagi declamant en una sala deserta, voleu dir que té gaire sentit?