Llençar el mal humor
Una de les actituds que no ens convenen pas de cap manera és el mal humor: és un corrosiu provat de la convivència que produeix un gran malestar, tant dins meu com entre els que m'envolten i jo. El mal humor no aporta res aprofitable.
El mal humor és aspre, raspós, desagradable, només sap crear males maneres, rondineig, discussions, enuig i morros. El mal humor ens fa bròfecs, intemperants, exigents i poca-soltes. ¿Queda prou clar que no el podem recomanar a ningú?
Em sembla que no hem de caure en un parany molt estès en això del mal humor: pensar que la causa del meu enuig ve d'un altre i no de mi (el que m'ha dit l'altre, el que ha fet o ha deixat de fer aquell...). No, no, no! L'arrel del malestar i de la irritació és el meu mal humor, al qual he donat espai dintre meu sense cap raó, i només me'n podré alliberar si ho assumeixo.
A partir d'aquí ens caldrà cultivar les bones maneres, l'amabilitat, l'autodomini, una certa calma reflexiva... Llavors els rampells i els exabruptes aniran minvant, perquè aniré descobrint en la pràctica que no els necessito per a res.
Em sembla que no hem de caure en un parany molt estès en això del mal humor: pensar que la causa del meu enuig ve d'un altre i no de mi (el que m'ha dit l'altre, el que ha fet o ha deixat de fer aquell...). No, no, no! L'arrel del malestar i de la irritació és el meu mal humor, al qual he donat espai dintre meu sense cap raó, i només me'n podré alliberar si ho assumeixo.
A partir d'aquí ens caldrà cultivar les bones maneres, l'amabilitat, l'autodomini, una certa calma reflexiva... Llavors els rampells i els exabruptes aniran minvant, perquè aniré descobrint en la pràctica que no els necessito per a res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada