Llençar la tossuderia

Entrar en la dinàmica de la primavera comporta desfer-se de noses que pesen, limiten i no aporten res de bo. No tindria cap sentit que arrossegués cada dia un gran cabàs ple de rocs, i tampoc no en té que mantingui actituds negatives.

Primer de tot, faríem bé de llençar la tossuderia més lluny d'allà on es pon el sol, a veure si la perdem de vista d'una vegada. La tossuderia no ens aporta cap benefici; al contrari: fa que ens tanquem i barrem, i que rebutgem precisament tot allò que ens podria alliberar i fer créixer ni que fos una mica.

Un apunt curiós: què ho fa que al llarg de la vida no hagi conegut ni una sola persona tossuda que sigui intel·ligent? A mi em fa pensar molt, això...

En el fons, la tossuderia em referma en les meves percepcions, tant si són ajustades com si no, i fa que se'm tanquin les orelles a tot altre punt de vista que no sigui el meu. També fa que em defensi aferrissadament d'aquells que més podrien alliberar-me dels meus esquemes més torts, negatius i equivocats. Sovint la tossuderia va de bracet amb l'orgull, i a fe que formen una parella ben galdosa!