Endreçar bé el passat

Si no l'endreço bé, el passat em pot amargar el present i, fins i tot, hipotecar el futur. Com fem amb les sabates, que mirem de netejar abans de desar-les al seu lloc, hauríem de fer amb el passat: netejar-lo i curar les butllofes que ens hagi pogut fer.


Sempre estem disposats a recordar coses agradables, encerts, experiències gratificants, d'harmonia, d'unió, de plenitud, però els propis errors, en canvi, i els greuges (reals o suposats) dels altres, ens resulten penosos, rasposos i fins i tot angoixosos.

Tanmateix, viure és molt més que deixar caure totes les coses que em van passant dins d'un immens cubell imaginari. Si vull viure de debò, hauria d'aprendre a treure algun ensenyament de tot el que em passa: tant del que considero agradable, com del que em costa més d'encaixar.

Cal endreçar bé totes les experiències reflexionant sobre allò que hem viscut. És més fàcil començar per endreçar les coses positives. Pensem amb sinceritat: De debò això que valoro positivament ha estat beneficiós per a algú?, o potser només ha deixat "retratat" algú que em cau malament? Què en puc aprendre? Quines actituds noves pot generar en mi? Quines accions m'inspira de fer en el meu entorn? Com ho puc recordar i agrair, si realment és positiu?...