Endreçar bé les coses negatives

Això és la clau del creixement. Per tant és una qüestió molt important. No es tracta de no equivocar-se mai (impossible!), sinó d'aprendre alguna cosa de cada error, de cada patinada, i d'aplicar-la a la vida ara mateix. És així com tots anem madurant.

Volem ser perfectes... i la vessem. Siguem realistes i acceptem que la perfecció no és un element propi de la nostra condició humana. Situem-nos més aviat en la voluntat de fer les coses ben fetes, que això sí que està a la nostra mà. Així, per començar, estarem ben situats en la realitat.

Una de les coses més necessàries per a endreçar bé les experiències negatives és mantenir una certa objectivitat. Recordeu aquell exemple tan conegut del pare? Quan el seu fill treia bones notes deia: "És que el meu nen és molt intel·ligent"; en canvi, quan suspenia, deia: "És que el mestre li té mania"... Quan ens passa alguna cosa que no ens agrada, sempre tendim a pensar que "la culpa" és d'algú altre. I així no podem pas endreçar res...

Cal admetre la pròpia responsabilitat. Però si no m'acostumo a assumir cada dia amb normalitat els meus errors, difícilment ho sabré fer després quan visqui una experiència negativa. Tinguem present que en la vida no es pot improvisar... Si reflexiono sobre el que m'ha passat amb objectivitat i realisme, segur que n'aprendré alguna cosa de bo i llavors ho podré endreçar de manera que no em faci mal.