Superar la por (3)

El contrari de la por em sembla que no és la valentia, sinó la confiança, que ens permet reposar en una base sòlida fins i tot enmig de les més grans tempestes. No hi ha millor actitud de fons que aquesta, però no la venen a cap botiga.


La confiança no em ve de fora, sinó que em neix i va prenent cos a dins quan he trobat una raó prou potent per la qual valgui la pena viure. El que és ben clar és que, si visc superficialment, no sabré ni trobar la porta d'entrada a aquest "dins", que és on hi ha la clau de tot.

També és difícil que me'n surti si només visc pendent de coses insubstancials i efímeres, com ara el que dicta la moda, l'aplaudiment dels altres, l'obsessió per la meva imatge..., o altres banalitats.

Si vull experimentar aquesta confiança de fons no tinc més remei que sobrepassar el que es pot tocar, veure i pesar. Quan seré capaç de descobrir que la vida de tota persona està amorosament habitada, que no estem pas sols i abandonats, que més enllà de l'encasellament de les meves percepcions hi ha molt més encara, podré reposar en aquesta presència, i la por, encara que la senti, ja no em tenallarà.