Superar la por (1)

Mentre duri el confinament procuraré escriure més sovint.

"L'aprensió és la porta de totes les malalties", havia llegit fa molts anys, i l'experiència m'ha demostrat com és d'important saber-la superar. L'aprensió és feta de por i de repugnància; és una angúnia no declarada, que encongeix i paralitza.


Per a mantenir en bon estat el propi sistema immunitari (és d'això que es tracta), no hi ha com no tenir por. Ja ens ho diuen les recomanacions: evitar l'estrès, descansar bé, ingerir aliments rics en vitamina C..., i mantenir un bon ànim positiu.

Quan hi ha alguna cosa que ens fa por o angúnia i no la podem suprimir és qüestió de desactivar aquesta por, sempre d'una manera responsable. En algunes ocasions he provat dos camins: la via reflexiva i la humorística, i totes dues m'han donat prou bons resultats.

La via reflexiva (no apta per a fleumes) consisteix a mirar la por de cara i amb una actitud que no sigui gens arronsada; tot al contrari. En qualsevol situació de perill cal no amagar el cap sota l'ala i agafar el toro per les banyes; considerar mentalment, doncs, el pitjor que pot passar, que sempre és el mateix: morir-se, cosa que, fet i fet, hem de reconèixer que haurem de fer tots un dia o altre. Plantejar-s'ho obertament desinfla i esvaeix els fantasmes. 

La via humorística us l'explicaré un altre dia.