Superar la por (2)
La segona via per a superar la por que he provat amb molt bons resultats és la que podem anomenar via humorística. L'humor té uns efectes molt saludables en les situacions de molta tensió: una rialla millora ment, cos i esperit tot alhora.
L'humor i les facècies són la millor medecina per a la por, perquè fent-nos riure ens destraven per fora i per dins, quan l'angúnia o el temor ens assalten i ens comencen a encongir i paralitzar.
Ho vaig experimentar per primer cop en un assetjament immobiliari que vam patir tota la família durant dècades. Ens volien treure del pis i ho provaven amb tots els mitjans, lícits i dels altres. Com que no teníem possibles per a canviar de casa, havíem de resistir com fos. El meu pare, amb un bon humor a prova de bomba, ens va fer suportable (i divertida i tot), una situació molt dura i, amb una comicitat al més pur estil Groucho Marx i bones dosis de surrealisme, va saber girar la truita amb enteresa.
Quan vaig començar a col·laborar amb el Projecte Guinea em vaig tornar a refiar de la via humorística per a superar la por (d'emmalaltir, de les bestioles que hi havia pertot, de l'aprensió de les fortors...). Coneixia una senyora (li direm Nemèsia) que anava sempre tan empolainada i amb un estil tan recarregat que embafava, i no pas poc. Quan em venia angúnia per alguna causa, de seguida imaginava la Nemèsia en aquell lloc i, oli en un llum: hi cantava tant, que la riallada escombrava l'angúnia ipso facto!
L'humor i les facècies són la millor medecina per a la por, perquè fent-nos riure ens destraven per fora i per dins, quan l'angúnia o el temor ens assalten i ens comencen a encongir i paralitzar.
Ho vaig experimentar per primer cop en un assetjament immobiliari que vam patir tota la família durant dècades. Ens volien treure del pis i ho provaven amb tots els mitjans, lícits i dels altres. Com que no teníem possibles per a canviar de casa, havíem de resistir com fos. El meu pare, amb un bon humor a prova de bomba, ens va fer suportable (i divertida i tot), una situació molt dura i, amb una comicitat al més pur estil Groucho Marx i bones dosis de surrealisme, va saber girar la truita amb enteresa.
Quan vaig començar a col·laborar amb el Projecte Guinea em vaig tornar a refiar de la via humorística per a superar la por (d'emmalaltir, de les bestioles que hi havia pertot, de l'aprensió de les fortors...). Coneixia una senyora (li direm Nemèsia) que anava sempre tan empolainada i amb un estil tan recarregat que embafava, i no pas poc. Quan em venia angúnia per alguna causa, de seguida imaginava la Nemèsia en aquell lloc i, oli en un llum: hi cantava tant, que la riallada escombrava l'angúnia ipso facto!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada