Elogi de la transpiració

No advoco perquè tots suem la cansalada fent treballs de bastaix, ni m'agrada que la gent faci pudor de suor sense motiu... Ja compreneu que no es tracta pas d'això... El que vull subratllar és que tot resultat requerirà sempre un esforç.

En aquest món les coses no surten soles, com bolets. Tant en l'aspecte material com en el més interior, els resultats no s'obtenen casualment (ai, mira, ja està...), sinó després de dedicar-s'hi repetidament i amb aplicació. I això comporta esforçar-se.

És allò de la faula del ruc flautista: ben bé per casualitat, un dels esbufecs que feia pasturant va fer sonar una flauta que hi havia tirada per allí, entre les herbes. Però la cosa no podia anar més enllà: després d'aquell fet no el va contractar pas ningú perquè fes un concert...

Per a tocar la flauta bé, per exemple, cal estudi i domini de l'instrument, llargues sessions d'exercicis que no es fan sense una motivació clara i una quantitat ingent de transpiració (esforç, més constància, més resistència, més dedicació..., i tornem-hi). Igualment passa amb l'esport, amb l'estudi, amb la rehabilitació..., i també amb qualsevol millora interior (introduir un bon hàbit, millorar una actitud...).