Amos o administradors?

Que n'és, de diferent saber-se i sentir-se amo (propietari, si us agrada més) o bé administrador de tot el que tinc: els dons rebuts, el temps, els diners, els altres... Si me'n sento propietari no n'he de respondre a ningú. Si me'n sento administrador, sí.


La pena és que a molts els agrada fer-se il·lusions, és a dir, enganyar-se, un esport que té molts seguidors en aquestes latituds i també en totes les altres. I això de sentir-se amos els infla d'allò més, els fa sentir poderosos, importants i què sé jo. Fins que la vida els clava un clatellot i els ben desenquaderna, és clar.

Tots en rebem, de plantofades de la vida; però si estem ben situats en la realitat, en podem sortir esporgats i enfortits. Quan ens arrepleguen enganyats, llavors sí que ens fan mal: a més de l'impacte de la pinya, el que ens fa més mal és estimbar-nos de la il·lusió en què estàvem falsament encimbellats.

Veig ben clar que soc administradora de tot el que tinc (que m'ha estat donat, no ho oblidem). I l'exemple del temps és diàfan. Quant em durarà la vida? No ho sé. Un dia o altre, ni que fos molt llunyà, serà l'últim... Anar omplint el meu temps d'accions positives, ara que hi soc a temps, em sembla indiscutiblement la millor opció.