Mantenir el to

Tant en la música vocal com en la vida és molt important mantenir el to. Abaixar-se (ho sabem bé els qui cantem en una coral) pot portar fins a la desafinació i l'enfonsament total d'una peça. I en la vida passa ben bé el mateix.



Per a mantenir el to cantant cal voler-ho i procurar-ho. És a dir, no cantar d'esma, deixat anar, sinó amb tota atenció; una bona manera és imaginar en tot moment que anem cantant notes cada vegada més agudes.

En la vida ens passa igual: si no vigilem i ho procurem conscientment, ens anem abaixant de to. Sovint sense adonar-nos-en, d'una manera gairebé imperceptible, ens trobem que ja no arribem a viure, sinó que tot just funcionem... De fora estant viure i funcionar s'assemblen força: entrem, sortim, fem coses..., però quan només funcionem, per dins sabem prou bé que estem desactivats.

Si aspiro a viure de veritat no em puc conformar amb funcionar. Perdre peu és molt fàcil i, si vaig per aquest camí, segurament aviat em conformaré amb vegetar, que encara és més baix de to. La veritat és que l'única cosa que em pot omplir de debò és viure a fons i amb sentit.