Tractar-se bé

Aquesta expressió tan raonable i benintencionada és sovint molt mal interpretada. Si no us ho acabeu de creure, feu una mena d'enquesta i ja m'ho sabreu dir. Aquest "tractar-se bé" és un sinònim de "cuidar-se"; no de gandulejar o de fer el dropo.


Quan afirmo que tots plegats ens hem de tractar bé o ens hem de cuidar, vull dir exactament que hem d'actuar d'una manera responsable respecte a nosaltres mateixos. Quin sentit tindria perjudicar-nos en qualsevol dels aspectes de la vida?

Per a mi tractar-se bé és buscar el millor en totes les esferes de la vida. Físicament, fent una dieta sana i adequada a les meves necessitats, fent exercici, mantenint un bon equilibri entre esforç i descans. Interiorment, procurant de tenir en tot moment unes actituds realistes, positives i constructives, fent treballar el magí, aprenent sempre, i atrevint-me a entrar sovint a "la sala de màquines", on es couen conviccions, motivacions i criteris, perquè no se'm rovellin, ni se m'enterboleixin, ni se'm dissolguin lamentablement.

¿Com pot ser, doncs, que una persona que sembla raonable interpreti espontàniament que això de tractar-se bé és, fet i fet, fer el pòtol i abandonar-se en una mena d'estat de somnolència permanent? ¿Voleu dir que no li convindria entrar més sovint a la seva "sala de màquines"...?