Bons propòsits per a viure de veritat

11. En comunitat

Fins aquí la mil·lenària proposta de Benet de Núrsia:

ora, lege, labora, rege te ipsum, in comunitate.

No és una proposta passada;

és atemporal.

És veritat que la proposta de Benet de Núrsia (s. V-VI) s'adreçava a unes persones determinades: els monjos, però també és cert que una proposta valuosa pot ser aplicada perfectament en qualsevol època i context, que es mostrarà tothora plena de sentit.

Avui mateix, tot i l'ambient fortament secularitzat i ple d'individualisme, té tot el sentit la proposta de fer-ho tot en comunitat, és a dir, comptant amb els altres. Potser la primera virtut que té aquesta proposta és cridar la nostra atenció i alertar-nos sobre la poca-solta de creure's suficient en tota circumstància i ocasió. No hi ha ningú que hagi vingut a la vida tot solet, que es pugui realitzar com a persona comptant només amb ell mateix i que no hagi de menester l'ajut dels altres al llarg dels seus dies.

No es tracta pas d'ofegar la pròpia personalitat ni de convertir-se en una mena d'ovella, que no sap anar enlloc més que allà on van totes les altres —i ara!—, sinó de tenir present que no estic sola al món i que la meva vida té sentit només quan beneficia els altres. Necessito els altres per a tot, sobretot per a créixer. Si no ho acabem de veure clar, podem anotar en un full el nom de cada una de les persones de qui hem après alguna cosa de bo. Moltes ens han ensenyat en positiu —amb les seves bones actituds— però també algunes ens han ensenyat en negatiu, tot fent-nos exclamar amb convenciment: «De cap manera no voldria pas tornar-me així!».