Bons propòsits per a viure de veritat

9. Treballa

Treballar no és cap maledicció,

sinó la manera normal d'anar millorant el món

amb la nostra actuació.

Alhora, si ho fem com cal, és així com ens realitzem.

Molta gent té una idea bastant equivocada de diverses coses, una d'elles la realització personal: es pensen que estar bé, ser feliç i gaudir d'un benestar suficient és fruit de reservar-se, de no fer res. I res més lluny de la realitat, tal com tothom en pot fer experiència. En una societat en què abunden els esquenadrets i els escarxofats, no és estrany que proliferi el culte fervent al dolce far niente.

No es tracta de valorar la persona amb criteris únicament productius i, encara menys, d'agitar-se —cosa nefasta— o d'anar pel món com un ventilador engegat, sinó de descobrir el valor del treball, de la pròpia aportació a la col·lectivitat que, a més d'enriquir els altres, segurament, sobretot ens enriqueix a nosaltres mateixos. Si un prepara, per exemple, un tema de reflexió sobre qualsevol punt, segur que serà el més beneficiat per aquest treball. Si ho fa mínimament bé, els receptors s'enriquiran amb les seves reflexions, descobriran potser alguna cosa desconeguda fins aleshores, redescobriran moltes realitats gairebé oblidades..., però, sens dubte, el qui en sortirà més enriquit serà sempre el qui ho ha preparat.

Aquest gran mestre de monjos que fou Benet de Núrsia, amb el seu ora et labora, ens proposa una vida equilibrada, oberta a la contemplació de la realitat més profunda, i també ocupada, laboriosa, dedicada a coses d'interès, sigui preparar el dinar, atendre una persona, escriure per compartir la pròpia reflexió o la pròpia experiència, netejar, endreçar, arxivar... Una vida així és una vida de qualitat, allunyada de l'ensopiment, de l'egocentrisme i de qualsevol dels vicis que genera sempre l'ociositat.