Bons propòsits per a viure de veritat

10. Regeix-te tu mateix

La vida, per a arribar a viure de veritat,

l'hem de conduir com un vehicle

i no deixar-la a mercè del vent com si fos una fulla seca.

No és pas fàcil regir-se un mateix... Primer de tot has hagut d'aturar-te i pensar, fins a arribar a la conclusió que és el millor que pots fer. Després, com que no acostuma a ser pas el que fa tothom, has hagut de sostenir la pressió de l'entorn —l'explícita i la implícita— i aquí ja n'hi ha molts que fan figa, per allò del gregarisme. A partir d'aquí, com que el treball queda dintre de tu mateix, les pegues són d'una altra mena: tens ganes de deixar-ho córrer, mandra de continuar o alguna cosa que s'hi assembla. I si encara aguantes, que ja és un mèrit, et trobes que no saps ben bé com fer-ho, com si haguessis de conduir un cotxe sense haver-ne après.

Regir-se un mateix necessita un temps: un temps per a poder-me conèixer mínimament; un temps per a trobar els valors que podran sostenir fermament el meu projecte de vida; un temps per a començar a conèixer els rudiments de com conduir-se; un temps per a provar-ho, per a equivocar-me, per a aprendre de l'error i per a tornar-ho a provar, i no pas una sola vegada. Aprenent a regir-se un mateix aprenem un munt de coses bàsiques: les dificultats i, alhora, la necessitat peremptòria del treball interior, la humilitat i la modèstia que em desperta haver de reconèixer aquestes dificultats dintre meu, la temptació constant d'engegar-ho tot a dida, la murga del cant de les sirenes que sempre intenta distreure't de tot projecte que tingui una certa profunditat...

Però si aguanto, si tot i les dificultats continuo i no em rendeixo, començo a percebre el goig —un goig serè, profund i gens espectacular, que precisament em costarà de fer entendre al primer que passi— de començar a viure de veritat.