Bons propòsits per a viure de veritat 

12. Aprendre a gestionar

el patiment

El patiment forma part de la vida;

per tant, no perdem el temps fent escarafalls

i procurem gestionar-lo

de la millor manera possible.

Hi ha molts aspectes que puc aprendre de la meva pròpia experiència i de la dels altres, com ara, per exemple, que no el podem defugir quan se'ns presenta i que no l'hauríem de buscar mai. Intentar defugir-lo és perdre el temps i buscar-lo pot ser un signe clar de malaltia psíquica. Una manera enrevessada de buscar-lo és patir per coses sense importància —com aquella fleuma que plorava perquè se li havia trencat una ungla— o bé per coses gruixudes que de fet no s'han produït i potser ni es produiran —com explicava amb encert una frase llegida en un llibre interessant que vés a saber quin títol tenia: «He sufrido terribles desgracias que nunca llegaron a suceder».

Quan em toca patir no puc fugir corrent, he d'abaixar el cap i estar-me en l'estreta trinxera que m'ha tocat, tant si m'agrada com si no. Potser mentrestant puc endreçar-la una mica —si serveix la imatge— i donar un cop de mà als altres «soldats», que estan en una situació semblant a la meva. Creure que el meu patiment és el pitjor del món és equivocar-me i caure en el dramatisme només serveix per a fer més pedregós el camí per on he de caminar. La racionalitat m'indica clarament quina és la millor actitud que puc tenir.

Quan pateixo em pot alleujar una mica la bona companyia d'alguna d'aquelles persones que m'estimen de debò, que em sabran escoltar i guardar les confidències, amb qui puc parlar del que vulgui i també callar. I, sobretot, obrir-me a la Presència que m'acompanya sempre —encara que no la vegi— i que m'ha promès que tot s'acabarà bé. L'esperança neix precisament aquí.