Bona Pasqua!

La festa cristiana de la Pasqua

és un esclat de vida i, doncs, de llum.

El qui té l'última paraula, Déu, ressuscita Jesús;

per això podem tenir esperança.

L'esperança no és cap vareta màgica, perquè el dolor no ens és pas estalviat, pel fet de tenir esperança, ni el desconcert, ni la soledat, ni el desamor, ni res del que punxa. Tenir esperança és més aviat com, per a un edifici, tenir fonaments. Saps de què i de qui, sobretot de qui, t'has refiat. Sovint he sentit tractar d'il·luminats els qui tenen esperança, com si fossin uns visionaris una mica bajanets i que s'ho empassen tot. En canvi, poques coses hi ha més sòbries i més poc ensucrades que viure —que intentar viure— «edificat» sobre el fonament de l'esperança que neix de la Pasqua.

Cadascú veu les coses com les veu, i, sobretot, les interpreta de la manera que li sembla més convenient, i és bo que sigui sempre així, perquè la llibertat no és pas una assignatura opcional, sinó aquell «ingredient» imprescindible que ens fa persones. Sense la llibertat, caiem inevitablement en la temptació infantil d'estalviar-nos decisions i responsabilitats, sense veure que així ens convertiríem en una mena de marionetes.

Moltes persones clarividents han coincidit a afirmar que sense una esperança no es pot viure. Conec molta gent que només té l'expectativa de fer fortuna, d'ascendir socialment, de fer més goig que ningú, i no para de fer mans i mànigues per aconseguir-ho, perquè no té altre horitzó que aquest, però a mi personalment tot això no em diu res i em sembla que no arriba ni a merèixer el nom d'esperança. Jo vull viure plenament, sense límit, i per això celebro la Pasqua, perquè és la font de la meva esperança, la vida plena que se'm regala ja ara, no pas per mèrits propis, sinó per bonesa i magnanimitat del qui la té. 

Bona Pasqua a tots!