Una primera resposta

Entrar a dins per respondre'ns preguntes essencials

ens fa mandra i una certa por —ho hem dit moltes vegades—,

però no hi ha més camí que aquest,

si volem viure de veritat.

Si l'objecte d'aquest blog fos estrictament literari, exposant belles idees ben redactades ja hauria acabat, però no es tracta pas d'un exercici d'escriptura, sinó d'un exercici de vida, que és una cosa bastant diferent, i això demana posar en pràctica les bones intuïcions i posar a prova les idees en la pròpia realitat. Al capdavall, tot el que ens allunyi de fer vida els pensaments no és més que una enganyifa ben disfressada.

Quina mena de persona vull ser? Una persona bona, honesta, positiva, agraïda, profunda, que aporti al llarg de la vida alguna cosa de bo. I per començar, he de ser realista, per recordar tothora que, com a persona humana que soc, seré sempre imperfecta, limitada, feble, fal·lible... Modèstia, doncs, humilitat i senzillesa en tot moment, valor que ens agrada molt trobar en els altres, però que segur que faríem bé tots de cultivar més dintre nostre.

Cap a quin horitzó vull orientar la meva vida? Més important que obtenir grans consecucions, em sembla que és trobar una bona direcció per encertar el rumb i poder arribar al final a bon port: autenticitat, honestedat, esperit de servei, fortalesa, profunditat, resistència, generositat, comprensió, humanitat, bon humor i alegria, molta alegria... Indiscutiblement, això val molt més que tots els diners del món i altres coses materials. I els altres, amb la seva amistat i el seu afecte sincer, són el patrimoni més valuós que podem arribar a tenir.