Fer una mica de llum

Aquesta és la missió de tota persona.

La llàstima és que no totes les persones ho saben

i que no totes les que ho saben ho practiquen.

El món és ple de coses bones, d'iniciatives formidables, de bona gent, però en les altes esferes, malauradament, hi ha massa mediocres passius, ambiciosos, arribistes, gent sense ètica ni principis, neuròtics de poder i de cobdícia... I una mica entre tots, davant la indiferència còmplice de molts, han anat construint espais tenebrosos: guerres, pobresa, fam, desigualtat, opressió, injustícia, aïllament, mentida, repressió, abusos, explotació...

Hem de procurar, però, no deixar-nos abatre pel fet de conèixer les realitats tenebroses del món, perquè això ens deixaria fora de combat. Precisament és enmig de la foscor més inhòspita que tota persona de bé té com a missió encendre una mica de llum: fer les coses ben fetes, agrair, ajudar, respectar i dignificar, compartir, fomentar l'amistat i el coneixement, tractar bé els més vulnerables, participar en iniciatives alliberadores i regeneradores, fer companyia, encomanar amabilitat i alegria, millorar l'autoestima al nostre voltant, animar i un llarguíssim etcètera gairebé infinit.

Tots hem de mesurar ajustadament les pròpies forces per mirar fins on podem arribar en aquesta tasca apassionant que és la construcció d'un món millor, més just, humà i fraternal. I amb això de mesurar les forces vull dir exactament que hem de fer el que puguem: ni m'he de desanimar si només puc fer poquet, ni m'he de conformar fent poquet si puc fer molt més. És evident que ens cal reflexionar i, com sempre, jugar net amb nosaltres mateixos.