La pregunta imprescindible 

Si ens acostumem a donar-ho tot per fet,

acabem que no sabem on som,

si és que som en algun lloc.

És hora que ens plantegem una pregunta essencial.

Quina mena de persona vull ser? Això ens ho hem de preguntar i mirar de respondre tots plegats un dia o altre amb tot el deteniment que reclama la transcendència de la qüestió; i més val que no triguem gaire a dedicar-hi una bona estona perquè, podent viure com una persona, per què ens hauríem de conformar vegetant com una bestioleta qualsevol?

Puc plantejar-me la pregunta de moltes maneres: Cap on vull que s'encamini la meva vida? Quines coses crec que han de tenir pes i importància per a mi? Quines coses vull valorar realment i quines no crec que valguin gaire? Evidentment, les respostes, amb el temps i les experiències, s'aniran enriquint i adquiriran més i més profunditat. També és cert que tot sovint m'hauré de tornar a repetir aquesta pregunta essencial en totes les formulacions que se m'acudeixi donar-hi...

Plantejar-nos sincerament aquesta pregunta imprescindible ens ajudarà a entrar en contacte amb el nostre nucli més profund i més autèntic: el cor i el cap, tot junt, en coordinació i harmonia. Per això dic que és imprescindible. Això ens demostra que, encara que condicionadament, som lliures i que aquesta nostra llibertat s'exerceix sobretot en la manera com decidim viure.