Els moments baixos

Si poguéssim fer un gràfic de la vida no seria mai recte,

sinó que tindria sempre pujades i baixades.

Som persones; no màquines.

Com que som persones humanes no podem aspirar asèpticament a no tenir moment baixos, per més que ens agradés. Encara que tinguin «mala premsa», els moments baixos ens són necessaris per a créixer, perquè és quan es fa patent d'una manera més clara la nostra veritable realitat. Tots plegats acostumem a mostrar als altres —i sobretot a mostrar-nos a nosaltres mateixos— la part més brillant i bonica que tenim, però és a la part més fosca, la que normalment queda a l'ombra, on afloren les deficiències i els problemes que més sovint ens perjudiquen.

Normalment anem vivint motivats per la nostra manera de pensar, pel que creiem, per la filosofia de vida que tenim, però arriba un dia que comencem a perdre peu. Què ens passa? D'una manera imperceptible ens anem encapsulant, tancats en nosaltres mateixos i, naturalment, si no reaccionem, acabem perdent l'harmonia personal i l'alegria. A l'un l'assalta el mal humor com mai; a un altre, la mandra; a un altre, la vanitat; un altre se sent terriblement insatisfet... Depèn.

El problema no és tenir un moment baix —benvinguts siguin els moments baixos que ens permeten veure una mica allò que sempre queda inconscient i dissimulat dins nostre—, el problema és saber com remuntar. Ens convé aprendre'n, perquè és clau. Primer de tot, observem què ens ha anat passant: Quin ha estat el detonant (mal humor?, mandra?, tancament?, insatisfacció?...)? Com va començar la davallada? Ara que ja me n'he adonat, procuraré no entretenir-me en el malestar que sento, que no deixa de ser orgull ferit de veure que no soc tan perfecte com em pensava. La setmana vinent procuraré dir alguna cosa més de la remuntada.