Tenir a ratlla
els qui no es comporten com cal

La bondat és un gran tresor, que hauríem de conservar i augmentar sempre, però no és pas blederia, ni deixar que qualsevol em faci la santíssima. Al contrari, bondat és també aprendre a tenir a ratlla el qui no es comporta com cal.

Tranquils, que no va de bufetades ni d'arts marcials o de claus d'autodefensa, que no diria pas que no ens puguin anar bé en un moment determinat. De fet, tenir a ratlla l'altre comporta treballar molts aspectes no en l'altre, sinó dintre meu: la meva llibertat, normalment poc desplegada, torta o mal entesa; l'equilibri entre els sentiments i la raó, que podríem anomenar també objectivitat, que a vegades no es veu per enlloc o bé pateix una malnutrició severa; un cert romanticisme irreal sobre les relacions entre persones...

Comencem pel final: hi ha persones i persones. Allò que dèiem al principi: bondat no és miopia. Tots tenim defectes i virtuts; hi ha persones que ho són de debò i altres que ho són només de nom. I veure-ho no és ser rebuscat ni inhumà: és tenir bona vista i dir les coses pel seu nom. 

Si em vaig coneixent jo cada dia una mica més i faig l'opció valenta de no voler-me enganyar respecte a mi mateixa, cada cop serà més difícil que m'enganyi amb els altres. El propi coneixement és un camí poc freqüentat, però és la clau per a conèixer i comprendre l'altre, sempre amb obertura, respecte i sense cap mena de judici.

Així, decidir quina distància necessito amb cadascú serà responsabilitat meva, és clar que sí. Oi que no tinc escurçons a casa com a animals de companyia perquè m'hi jugo massa? Doncs de la mateixa manera he de veure clar a quina distància m'he de mantenir de cadascun dels meus amics, coneguts i saludats. Algunes dones que no s'han plantejat mai això ja fa temps que estan al cementiri. Algú ho havia de dir.