d'aprendre a viure bé (3):
la indiferència i l'empatia
En la relació que tenim amb els altres sovint sentim aquestes dues possibilitats: d'una banda, tractar els altres com si fossin una simple dada i, de l'altra, intentar posar-se en el seu lloc, en la seva pell, comprendre'ls.
Fa molts anys em va impactar una frase atribuïda a la Mare Teresa de Calcuta: "El mal pitjor és la indiferència". Em va sorprendre. Jo hauria dit que el mal pitjor era la guerra, l'opressió, l'odi..., qualsevol cosa d'aquestes gruixudes i destructives, però no se m'hauria acudit que podia ser-ho la indiferència. La indiferència és fredor; encara més que fredor: gelor; és desamor, distància, rebuig molt educadament dissimulat.
L'empatia, en canvi, supera totes les distàncies, dóna calidesa, retorna com un bon foc a la llar. Si sé mirar l'altre als ulls, el sentiré igual: persona com jo, vulnerable com jo, amb defectes i tares com jo, amb capacitats i possibilitats, i amb moltes necessitats, com jo. Potser no podré entendre tothom, però sí que els podré comprendre.
Tenir empatia és senyal de viure bé. O, com a mínim, d'estar en camí de fer-ho.
Fa molts anys em va impactar una frase atribuïda a la Mare Teresa de Calcuta: "El mal pitjor és la indiferència". Em va sorprendre. Jo hauria dit que el mal pitjor era la guerra, l'opressió, l'odi..., qualsevol cosa d'aquestes gruixudes i destructives, però no se m'hauria acudit que podia ser-ho la indiferència. La indiferència és fredor; encara més que fredor: gelor; és desamor, distància, rebuig molt educadament dissimulat.
L'empatia, en canvi, supera totes les distàncies, dóna calidesa, retorna com un bon foc a la llar. Si sé mirar l'altre als ulls, el sentiré igual: persona com jo, vulnerable com jo, amb defectes i tares com jo, amb capacitats i possibilitats, i amb moltes necessitats, com jo. Potser no podré entendre tothom, però sí que els podré comprendre.
Tenir empatia és senyal de viure bé. O, com a mínim, d'estar en camí de fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada