que no ho sigui més que tu"
Aquest refrany, encara que sembli simplement una poca-soltada, el que podríem qualificar com una autèntica bertranada, és una màxima molt valuosa: és encertada i marca un camí ple de sentit.
Ja podeu riure tant com vulgueu, però jo la considero una màxima moral i fins i tot espiritual de primera magnitud. El bon ús de la particular cadira de pensar ajudarà cadascú a veure fins a quin punt tinc raó o estic tocada del bolet.
Si aquesta màxima tingués molts més adeptes que la practiquessin ens estalviaríem sentir moltes crítiques d'aquelles que arriben a fer riure de tant de fàstic que fan. N'hi ha molts que sembla que estiguin per damunt del bé i del mal, obliden que són uns simples mortals com tothom, que tots som de la mateixa pasta i que abans de criticar ningú, és molt assenyat de repassar atentament si l'altre, és a dir, el que critico, és realment "més burro que jo". Aquest detall tan simple estalviaria a més de quatre fer el ridícul més estrepitós.
Jo no tinc cap vareta màgica per a aconseguir que tothom mediti i practiqui la màxima que ens ocupa, però sí que la puc posar en pràctica cada dia tantes vegades com calgui. És com dur un mirallet a la butxaca i, abans de criticar ningú, comprovar que allò que critico no "adorna" també la meva personalitat. Fent-ho m'estalviaré fer el ridícul i emetre algunes crítiques injustes. I el món, encara que no es noti gaire, rodarà una mica més fi.
Ja podeu riure tant com vulgueu, però jo la considero una màxima moral i fins i tot espiritual de primera magnitud. El bon ús de la particular cadira de pensar ajudarà cadascú a veure fins a quin punt tinc raó o estic tocada del bolet.
Si aquesta màxima tingués molts més adeptes que la practiquessin ens estalviaríem sentir moltes crítiques d'aquelles que arriben a fer riure de tant de fàstic que fan. N'hi ha molts que sembla que estiguin per damunt del bé i del mal, obliden que són uns simples mortals com tothom, que tots som de la mateixa pasta i que abans de criticar ningú, és molt assenyat de repassar atentament si l'altre, és a dir, el que critico, és realment "més burro que jo". Aquest detall tan simple estalviaria a més de quatre fer el ridícul més estrepitós.
Jo no tinc cap vareta màgica per a aconseguir que tothom mediti i practiqui la màxima que ens ocupa, però sí que la puc posar en pràctica cada dia tantes vegades com calgui. És com dur un mirallet a la butxaca i, abans de criticar ningú, comprovar que allò que critico no "adorna" també la meva personalitat. Fent-ho m'estalviaré fer el ridícul i emetre algunes crítiques injustes. I el món, encara que no es noti gaire, rodarà una mica més fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada