Això d'elogiar el sofriment sembla una autèntica bestiesa, però crec fermament que no ho és. Patir té una funció ben concreta en la vida humana: ajudar-nos a madurar com a persones.
No voldria de cap manera fer l'apologia del dolor, i encara menys fer venir ganes de fer patir ningú. De cap manera! Però, fixem-nos en la vida: més tard o més d'hora, a tots ens ve una prova, una dificultat, un problema. Conec persones que opinen ben sincerament que això és una mena de maledicció, un sadisme injustificable, un despropòsit, vaja. Però estic convençuda que la vida és molt més sàvia que tots nosaltres, per diplomes que col·leccionem, i que, per tant, si en algun moment ens toca patir és per a alguna cosa o altra.
Normalment veiem que els qui ho han tingut tot de cara, han estat criats entre cotó fluix i han crescut molt contemplats no es destaquen pas per ser gaire resistents, més aviat, en general, els trobem molt exigents, llepafils i perepunyetes. La preponderància de l'ego veiem que no afavoreix pas la maduració.
Conec moltes persones que encara no han pres consciència que tot en la vida és una oportunitat, també les experiències doloroses: una malaltia, un fracàs, una pèrdua..., i viuen encongides davant el temor de patir alguna situació dolorosa, elles o algun dels seus. Adonem-nos tots plegats que és sobretot gràcies a les dificultats que aprenem a superar l'estupidesa i a centrar-nos en allò més essencial de la vida. Per tant, res de malediccions i despropòsits: oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada