Si tots ho féssim, la convivència seria molt més senzilla. ¿Oi que estem ben convençuts de pertànyer a la raça humana com totes les altres persones? Doncs un dels trets de les persones humanes és tenir necessitats.
La conducta assertiva té uns passos: reconèixer dins meu una necessitat, expressar-la, proposar una solució i convidar a parlar-ne, amb llibertat, sense cap mena de mala consciència (és ben legítim tenir i sentir una necessitat), amb claredat, respecte i tranquil·litat.
La conducta assertiva expressa una sana valoració i estima d'un mateix, i també de l'altre. És necessària per a ser una persona sana i equilibrada. No hi perdríem pas gens si ens anéssim acostumant a poc a poc a reconèixer les nostres necessitats i a expressar-les sense embuts, amb pau i sense judicis ni acusacions. Si les persones que ens envolten són com cal, ens agrairan que parlem clarament, trobarem solucions i tot anirà molt millor. Si no són com cal, potser haurem d'aprendre a tenir-les més a ratlla. Vet aquí.
Molts, i sobretot moltes, no s'atreveixen a expressar les seves necessitats (per exemple, que desitjarien un cop de mà per a acabar qualsevol tasca quan estan molt cansades), simplement no gosen. Què passa? Que s'ho van "menjant" tot i aguanten un dia i un altre fins que ja no poden més; aleshores qualsevol cosa de no res les fa explotar i els surt sac i peres, tot el que tenien mal digerit, barrejat amb l'agror del judici i del ressentiment que no s'han pogut estalviar i havent perdut l'objectivitat. Si dia a dia m'acostumo a reconèixer i expressar normalment les necessitats que tinc, m'estalviaré "escenes" i tot rutllarà més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada