d'aprendre a viure bé (1):
el tancament o l'obertura
No parlo pas de qualsevol tancament i obertura, de simple manera de fer, de tendència del temperament, sinó d'aquells que, molt més endins del que fem i de com ho fem, apunten sobretot al cor i a la ment.
En molts punts del nostre camí hi ha una cruïlla, una disjuntiva no tant sobre què fer, sinó especialment sobre com fer el que fem. Estem parlant d'actituds bàsiques que en condicionen d'altres. Una de les més fondes és aquesta: el tancament o l'obertura.
L'experiència ens demostra que, moltes vegades, si en la vida hem pujat un esglaó de qualitat ha estat gràcies a una certa obertura que ens ha impulsat a deixar enrere les repeticions, a sortir de les zones ben conegudes i a embrancar-nos sensatament en un "provem-ho?" encara no ben dibuixat del tot.
En aquesta cruïlla concreta de tancament i obertura, ens convé tirar cap a la segona: és l'espai de la creativitat i la confiança, de l'exercici quotidià del bon sentit que ens permet créixer, amb coratge, senzillesa i profunditat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada