d'aprendre a viure bé (2):
El recel i la confiança
En el nostre camí d'aprendre a viure bé hi ha un gran escull: el recel, que ens ho converteix tot en una espècie de cursa d'obstacles. Por i malfiança no ens ajuden pas gaire a créixer. Més val decantar-se per la confiança.
El recel es nota d'una hora lluny: en les paraules, el posat i la cara del qui es malfia. En lloc de facilitar, ho complica tot, tanca portes, predisposa al conflicte i arriba a condicionar negativament la realitat futura. Sincerament, no crec pas que sigui un bon trencall per a arribar a viure de la millor manera possible.
La confiança autèntica també es veu d'una hora lluny, en el que diem i en com ho diem, en el posat i la cara que fem. Però la confiança ho fa tot més senzill, obre portes, predisposa a la bona acollida i l'entesa, facilita les relacions, i condiciona positivament el que vindrà.
El recel fa que ens mirem de reüll, que ho fiscalitzem tot, que preguntem i indaguem, que controlem fins a fer venir ganes a l'altre d'enviar-nos a pastar fang (siguem sincers: oi que sí?). La confiança, en canvi, ens relaxa i ens impulsa a obrar amb respecte i amb llibertat, sense segones intencions ni expectatives rebuscades.
Confio que us decantareu majoritàriament pel camí de la confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada