Què és valuós per a mi?

41. La llibertat

Entenc que la llibertat és tant

una qüestió de fora

com de dins.

És indiscutible que tots els humans tenim una llibertat condicionada. L'educació que rebem, l'entorn que tenim, però també el nostre temperament, la genètica, els nostres propis recursos interiors, tot, ens condiciona. M'adono que, si no tingués els condicionaments que tinc, en tindria uns altres, perquè no hi ha ningú que no en tingui cap.

Per aquesta raó i pel desconeixement profund que tenim de l'interior dels altres és absolutament fora de raó jutjar-los i penjar-los etiquetes. Què sabem nosaltres de la història personal i dels condicionaments que té un individu concret? El que és assenyat és treballar aplicadament cadascú en la seva pròpia vida, que prou feina tenim tots plegats.

Quan parlem de llibertat sempre ens decantem a seguir únicament el sentit que recull el diccionari —«manca de subjecció i subordinació»—, que manté una mirada des de fora. Tanmateix, trobo molt interessant la visió des de dintre. «La veritat us farà lliures» afirmava Jesús de Natzaret fa uns vint segles (Jn 8,32), amb raó llavors i ara. Sí, la pròpia veritat, amb el coneixement tant de les pròpies zones fosques com també de les més lluminoses, sense focus, dissimulacions ni maquillatge, és el que de debò ens allibera. El fet de conèixe'ns i d'acceptar-nos senzillament tal com som ens porta a ser realment autèntics i lliures, i a sentir-nos-hi. Malauradament, molts s'han quedat encallats a voler fer només allò que els dona la gana. No veuen res més i no poden anar més enllà. Llàstima...