Què és valuós per a mi?

40. La correcció en veu passiva

Una de les coses que més ens fan riure a tots

és l'arrogància, els fums, l'urc...,

digueu-ne com vulgueu,

en els altres.

I en mi?

La senzillesa de reconèixe'ns i d'acceptar-nos tal com som —tots amb llums i ombres— ens agrada molt, però el camí per a aprendre aquesta senzillesa, aquesta humilitat, quin és? D'entrada, ens sembla massa costerut i de mal passar. De tota manera, la convivència diària ens fa veure que és urgent que trobem aquest camí per a aprendre a practicar amb bonhomia la humilitat i que hi fem via decididament.

M'atreveixo a proposar un camí molt senzill i efectiu: la correcció en veu passiva. Quan es tracta de corregir, tots pensem de seguida en diverses persones del nostre entorn que fan, o deixen de fer, algunes coses que al nostre entendre—i segurament tenim raó— no estan prou bé. Això seria la veu activa: «Jo corregeixo els altres»; però normalment no pensem en la correcció en veu passiva: «Jo soc corregida pels altres». Doncs aquest és el camí: senzill, baratet, gens complicat i molt efectiu. L'únic que em cal és observar les meves reaccions i fer servir la raó.

Comencem: «Per què dius 'val'? En català es diu 'd'acord'». No m'agrada que m'ho diguin i jo observo la meva reacció, més o menys furibunda segons la talla del meu orgullet. Però, tenen raó? Si tenen raó, agraeixo l'avís i en prenc nota. Continuem: «Si ara te'n vas, apaga el llum, si et plau». No m'agrada gens haver-me tornat a deixar el llum encès ni que m'avisin. Me n'adono i observo la meva reacció. Té raó? Doncs per què m'hauria de sulfurar? Amb calma, ho agraeixo i en prenc nota: procuraré apagar tots els llums abans de sortir d'una habitació... Oi que és senzill? Quan ho practiqueu veureu que és molt efectiu per a créixer en una humilitat planera i bonhomiosa, que bona falta ens fa. Tant de bo perdem una mica aquest excés de susceptibilitat que traginem, que ens du a picar-nos ridículament amb molta facilitat. A més, la humilitat i la senzillesa ens condueixen a ser i sentir-nos realment lliures.