Què és valuós per a mi?

37. La racionalitat

Si l'únic component que mou la nostra vida

i les nostres decisions són els sentiments

malament rai: farem molts disbarats.

Sembla que a la humanitat li costa anar pel camí del mig: d'una punta se'n va a l'altra. Del racionalisme més eixut al sentimentalisme més desbocat.

    

Tanmateix, hem de reconèixer que quan comencem a anar bé és quan aconseguim unir harmoniosament totes dues forces: la més càlida, dels sentiments i de les emocions, i la més freda i potent del pensament i de la raó. Són com les nostres dues cames, que, si es mantenen fortes, àgils i flexibles, podem avançar coordinadament sense problemes; si no, coixegem sense remei i acabem caient per una banda o per l'altra.

Em meravella la falta de racionalitat en moltes decisions que veig prendre ben a prop meu. Una que s'aparella en quinze dies amb un xicot que acaba de conèixer al bar on té el costum d'esmorzar; tu li preguntes com pensa, com és, a què es dedica, quines aficions té, i ella només et sap dir que és ros i ben plantat, sospirar i posar els ulls en blanc... Un que es té per molt llest i quan vol fer un gran negoci, posa tots els ous en una truita en un projecte i acaba perdent bous i esquelles... Aquella senyora gran que s'ensorra quan se li manifesta alguna limitació pròpia de l'edat —cansament, menys força, dolor, manca d'estabilitat...—, com si fos un drama únic al món... Si tinguéssim una mica més de racionalitat, pel cap baix ens estalviaríem obrar a la poca-solta, patir estúpidament, queixar-nos perquè sí i, a sobre, fer el ridícul.