Què és valuós per a mi?

43. El descans

Descansar és molt més que no fer res.

Comporta descobrir per què

ens sentim sobrecarregats o pressionats

i trobar la manera de refer-nos.

Tenim tendència a considerar la necessitat de descans com una qüestió només física, com si únicament depengués d'unes quantes hores de son més, de tornar més d'hora a casa i d'espaiar compromisos i tasques. Però, ¿segur que el meu cansament és fatiga corporal acumulada i res més?

¿No arrossego pas algun desacord latent dintre meu o tinc algunes coses que no acabo de veure clares o d'atrevir-me a decidir? ¿Mantinc algunes expectatives poc realistes sobre qualsevol aspecte de la meva vida que em resisteixo a abandonar per la por secreta que em fa canviar o anar més a fons? ¿O és que potser voldria ocupar un lloc que simplement no em correspon: controlar-ho tot, ser sempre el centre, tenir raó perpètuament, semblar més intel·ligent que els altres...? ¿Em tempta el perfeccionisme, l'esperit competitiu, el victimisme —fet i fet també una competició?...

El cor humà és complex i farem bé de tenir-ho en compte. Segur que el descans o algun dels seus components ens aniran de primera: aturar-nos, endreçar per fora i també per dins, tornar a l'ordre i recuperar la senzillesa, si l'haguéssim deixada de banda, defensar-nos d'una convivència que se'ns torni massa invasiva, mantenir espais de silenci, d'escoltar i mirar i prou, protegir un àmbit personal propens a l'atenció i a la reflexió amb la mateixa convicció amb què protegiríem una caixa de cabals...

Jo procuraré dedicar-m'hi uns quants dies i m'hi tornaré a posar després de la Diada. Bon descans a tots!