Què és valuós per a mi?

42. El compromís

Una persona que no es compromet en res

no passa de ser una pila de teixits

més o menys ben organitzats

i un número en una

base de dades.

La capacitat de comprometre's en una bona causa ens defineix com a éssers humans; és, d'alguna manera, la prova final que som persones. El compromís pressuposa la consciència de la realitat i el fet d'implicar-nos-hi personalment. Pot ser de moltes menes i tenir molts graus: no serà igual el d'una persona en plena jovenesa —amb moltes hores disponibles, una experiència escassa i un senderi força limitat—, en l'etapa adulta —amb molta experiència, bastant de senderi, però poques hores disponibles— o en la vellesa —amb moltíssima experiència, si tot va bé molt de senderi, moltes hores, però també moltes limitacions.

Quan penso en una persona compromesa, no se m'acut d'esperar que faci grans heroïcitats o coses extraordinàries, sinó que hagi descobert de veritat dues coses realment importants: que ella no és l'únic habitant de la terra i que el món no s'espatlla ni s'arregla sol. Aquestes dues grans veritats ens mouen no a les lamentacions, sinó a la implicació personal, si no tenim el cap ple de serradures ni estem alienats.

Aquesta implicació —la nostra petita aportació per a millorar el món— no és una llosa que ens aclapara, sinó la nostra realització personal i produeix una satisfacció que no es pot comparar amb cap altra i que només coneix qui s'ha implicat en alguna bona causa. Hi ha tantes coses a fer en tots els camps que, tant per tant, farem bé de triar una cosa que ens agradi i que puguem dur fàcilment a la pràctica. Això mateix garantirà la sostenibilitat del nostre compromís. Si volguéssim fer una col·laboració que requerís més temps del que tenim disponible, uns coneixements que no posseïm, o bé unes forces com les que teníem fa vint anys..., ens estavellaríem sense remei. Amics, el realisme no està pas renyit amb la generositat.