Què és valuós per a mi?

29. La compassió

Sense gens de compassió

no podem arribar ni tan sols a ser humans,

perquè se'ns esfumen totes les actituds que

s'hi assemblen, en deriven o hi porten:

comprensió, solidaritat, bondat, generositat...

Contra el que creuen alguns sense haver pensat gaire, la persona que se sap compadir de qui ho passa malament per la raó que sigui, no hi perd, sinó que hi guanya. Sense cap mena de dubte, és molt més rica i millor la vida del qui és prou sensible per a intuir una necessitat i es presta a col·laborar amb el qui està amoïnat, que no pas la del qui viu només per a donar-se gust, i acaba, pel cap baix, ben fastiguejat d'ell mateix, com era previsible.

En la nostra societat veiem massa sovint rampells d'un egoisme molt decebedor, com si els individus s'haguessin tornat incapaços d'obrar amb bondat. Per això ens cal aturar-nos i preguntar-nos cadascú a si mateix: I jo, quina mena de persona vull ser? No pot pas ser que ens acostumem a obrar d'una manera automàtica, reactiva, rutinària i irreflexiva...

El qui es compadeix de debò es compromet en la millora de la situació de l'altre, és a dir, li ajuda a portar la càrrega, l'acompanya i l'anima perquè pugui sortir-se'n i tirar endavant. Si compadir-se comporta acompanyar en el patiment, sembla que, d'entrada, hauríem d'aprendre a patir bé. El fet de patir per ell mateix no beneficia ningú. Alerta, doncs! ¿No hauríem d'aprendre una mica més a dominar l'angoixa i la por, i a transformar decididament el patiment que generen en ajuda, en opcions de millora, en creativitat per a superar una situació negativa? Si hi ha una dificultat, ¿m'he de posar a patir com una desesperada? No, i ara! Més aviat he de mantenir el cap clar i ben despert per a poder descobrir aviat com anar superant el problema meu o de l'altre. Patir? No. De què serveix? Més val pensar, consultar, pregar, ajudar o demanar ajuda, inventar formes de suport..., coses evidentment molt més efectives. No us sembla?