Què és valuós per a mi?

31. L'entrega

Si mirem el diccionari veiem que entregar-se

—o lliurar-se, tant se val—

no és sinó donar-se sense reserva.

A què?, podríem preguntar-nos per arrodonir-ho; a una de les moltes causes nobles que hi ha, que entregar-se a una cosa sense valor, per exemple, entregar-se a la beguda o a qualsevol vici, no deixaria de ser una immensa bestiesa sense cap mena de sentit. L'entrega i la noblesa de la bona causa a què un es dona sense reserves, diria que s'exigeixen l'una a l'altra. Potser sí que hi pot haver algú que s'entregui als negocis, per la simple motivació de fer calés; o bé que, per alguna raó lamentable, s'entregui a la desesperació perquè no sàpiga trobar cap altra sortida, però el que jo valoro és l'entrega com a capacitat de donar-se generosament a una bona causa.

No creix com un bolet, l'entrega, en qualsevol lloc, sigui de la mena que sigui. És ben clar que no sorgeix mai en un àmbit ple d'indiferència, competitiu ni farcit d'interessos egoistes, sinó en un context sensible, obert a les necessitats dels altres i ple de desig de fer-hi alguna cosa. L'entrega porta al compromís. I aquí hi ha un error molt estès: ¿quants n'hi ha que parlen de la persona entregada com si —pobreta— es tractés d'una víctima? No, senyors, estan ben equivocats: la persona entregada no hi perd, sinó que hi guanya, perquè resulta que només tenim el que donem. Per tant, donar no és perdre sinó guanyar.

Només una breu recomanació a tota persona bona i entregada: dorm vuit hores i, si ets gran, una mica més i tot. Menja a les hores, amb ordre i calma. No et deixis «menjar» ni per les necessitats, ni per l'aburgesament imperant ni per la por de treballar massa. Comparteix amb els bons amics, que són un autèntic tresor. Llegeix, cultiva't... Mantingues el sentit positiu i gaudeix de poder entregar la teva vida per una causa que valgui la pena. I que per molts anys puguis continuar sent una persona generosa, creativa i entregada!