Què és valuós per a mi?

30. Fortalesa davant la dificultat

La fortalesa

és una mena de força interior

capaç d'afrontar el perill amb coratge

i d'aguantar l'adversitat sense rendir-se

ni ensorrar-se.

Com la paciència i moltes altres actituds, com més s'exercita més se'n té, perquè és més un múscul que no pas un do extraordinari. Això m'omple d'alegria, perquè no és un bé per a quatre privilegiats, sinó per a tothom, ja que depèn sobretot de la voluntat i la perseverança, que són actituds que depenen sempre de cadascú.

La por, aquest ingredient tan indesitjable com esmunyedís, amenaça sempre la nostra fortalesa, com l'òxid amenaça qualsevol metall, per fort que sembli, o com els tèrmits amenacen la meva cadira de fusta, per bona que sigui. Em surt sempre de trascantó, intentant presentar-se d'una manera que faci patxoca, i no té cap angúnia de disfressar-se de qualsevol cosa, sempre amb el mateix objectiu: desactivar-me totalment sense que es noti gaire. La por és un enemic molt perillós, que sovint se'm presenta com a prudència, com a responsabilitat, com a seny..., també com a fatalisme —«d'això no me'n podré pas sortir mai...»— i així m'intenta engalipar i desactivar-me.

La por només serveix per a paralitzar-me fins a fer-me desertar de tot camí que porti vers els horitzons que anhelo. Per tant, m'he de concentrar a detectar-la ben aviat, porti la disfressa que porti, i a desempallegar-me'n de seguida. Potser no serà bufar i fer ampolles, però si una persona humana aconsegueix de fer-ho, una altra del mateix gremi, per què no hauria de poder? Realment, tenim molta més energia que no pensem. Al llarg de la vida, ¿quantes situacions difícils no hem sabut superar que al primer cop d'ull ens semblaven insuperables? Doncs continuem per aquest mateix camí, que no anem pas malament.