Què és valuós per a mi?

32. Temps quiet en porcions

A vegades la vida corre una mica massa de pressa

i diries que en un dia passen més coses

de les que sembla que pots realment «digerir».

Aquesta sensació desagradable d'anar tothora forçant la màquina per no perdre del tot el fil del que em va passant, segurament no em portarà a l'hospital ni encara menys al cementiri, però indiscutiblement m'allunya de la salut, de l'equilibri, en una paraula: del goig de viure.

La vida, imperceptiblement, deixa de fluir i es torna àrdua, esforçada. Ja no la percebo tal com és: un regal immerescut, i més aviat se'm va tornant feixuga i exigent com una obligació poc desitjada. Tot aquest procés s'ha anat desencadenant molt a poc a poc, de tal manera que m'ha passat ben desapercebut. Si faig una bona aturada, però, vaig descobrint algunes fites concretes en el camí d'una imperceptible pèrdua de sentit o d'orientació. Què m'ha passat? Què necessito per a refer-me? Què em cal recuperar?

Potser simplement necessito anar-me regalant petites porcions de temps quiet, de temps de qualitat: per a adonar-me del que passa dia a dia, per a fer-me'n conscient, per a recuperar i mantenir l'actitud més adequada per a afrontar tot allò que va venint... Necessito aquestes porcions de temps per a pensar, per a percebre, per a assimilar, per a cercar, per a agrair, per a ressituar-me, per a recuperar el buf si l'he perdut, per a restaurar el que se m'ha fet malbé, per a recuperar el meu lloc si m'he desorientat... I les necessito per a reordenar les meves expectatives, que sovint van per lliure i fan de les seves sense gaire seny. En una paraula: necessito temps quiet i de qualitat en porcions per a viure realment i no haver-me de conformar amb fer la viu-viu.