Què és valuós per a mi?

12. La solidaritat

En vigílies de Nadal, la tria d'actituds valuoses

és molt fàcil: solidaritat.

I no penso pas en tants gestos solidaris de resposta a la festa,

sinó més aviat en allò mateix que celebrem.

Intentaré explicar-ho breument tal com ho entenc. El fet del naixement de Jesús de Natzaret és en ell mateix un acte grandiós de solidaritat. Déu que, com a tal, tenia tots els atributs de la plenitud —popularment diríem que «ho tenia tot»—, veient que no ens en podem sortir només amb les nostres forces, decideix venir a salvar-nos, és a dir, a evitar que ens destruïm nosaltres mateixos sense remei. Ve a nosaltres en Jesús, no per a ser temut o obeït, sinó per a ser conegut i estimat, perquè només el coneixement i l'amor donen sentit i fan que valgui la pena de viure en tota circumstància.

Jesús entra en la nostra història per baix de tot, sense cap mena de privilegi —un viatge obligat, una família amb molt coneixement, molta estimació i pocs béns, un senzill estable per tot recer, aviat una persecució imprevisible...— i ens mostrarà una nova manera de viure, prescindint de falses seguretats, pors, judicis i excuses, una nova manera de viure que és plena de sentit.

Ho tenia tot i ho dona tot a tothom —tot i que això del «tothom» no agrada pas gens als exclusivistes de totes les èpoques—, fins i tot, anys a venir, donarà la vida en plena joventut. Si això no és solidaritat, ja em direu què és... És per això que em sento cridada a aprendre d'aquesta solidaritat per a fer sempre tot allò que pugui per Nadal i cada dia, i fer-ho de tot cor.

Us desitjo a tots un Nadal autèntic i solidari, és a dir, un bon Nadal!