Què és valuós per a mi?

13. La fe com a filosofia de vida

Aquest tema no em mereix pas el número tretze,

sinó l'u, sense cap mena de dubte,

però tots comencem per allà on ens és més fàcil

de començar.

Al meu entendre, la fe com a filosofia de vida assenyala sobretot la posició i la funció d'allò que crec: lluny de ser més o menys «ornamental», com una mena de motllura decorativa en algun raconet, forma part de l'arrel i, des d'aquest «lloc» basal, imprimeix una determinada direcció a tot el que és la pròpia vida: percepcions, accions, paraules, pensaments, silencis, camins, anhels... No cal dir com respecto tota forma de fe, però en aquest cas no em refereixo a cap mena de ritualisme, perquè em sembla que és tota una altra cosa.

 

He arribat a la conclusió que tots en tenim una o altra de fe. Molts coneguts i amics meus creuen en la ciència, en la història, en el progrés de la humanitat... No necessiten comprovar cap resultat de les recerques que serveixen per a aprofundir el coneixement de qualsevol camp de la realitat del passat o del present. I creuen com jo en el valor de l'amistat, en la força duradora de l'estimació i de la confiança...

Jo em refereixo sobretot a una experiència: no estic sola; més encara, soc estimada. I ho puc dir en plural —no estem sols, som estimats— amb tot el convenciment, encara que l'experiència és una cosa absolutament personal. És una experiència primera, prèvia a qualsevol possibilitat de fer «concurs de mèrits». Una experiència de generositat i gratuïtat. La meva resposta, que treballo perquè sigui sincera, humil, sentida i agraïda, és només això: una resposta. No ha generat pas la Presència que experimento, sinó que ha estat generada per ella. I això és molt i molt important, perquè vol dir que la Presència és per a tothom. De tan gros que és això no me n'acabo ni de fer el càrrec...