Què és valuós per a mi?

10. El dintre

Si el més important és el que hi ha a dintre,

molt més que el que hi ha a fora, per bonic que fos,

una persona sense una mínima profunditat

seria plana com una simple fotocòpia.

El millor de tot és el que hi ha a dintre, no el que es veu per fora: bellesa, elegància, fins i tot un aspecte saludable, àgil, flexible i tan esportiu com vulgueu. El pensament, els sentiments que omplen la vida, aquella coherència bàsica que constitueix el que podem anomenar l'arquitectura interior, que fa que tot es mantingui sòlidament al seu lloc...

El dintre pot ser molt i molt esquifit, sobretot quan tot just comencem a aprendre a viure, i molt gran, enorme, quan ja en sabem una mica, si ens hi dediquem. Dic «si ens hi dediquem», perquè conec moltes persones que es dediquen exclusivament al que va per fora: vestits de primera, complements d'aparador, un cutis d'anunci de cosmètica i un pentinat —ui, el pentinat!— que els deu haver costat un ronyó... No sabria dir ben bé en què es diferencien d'un maniquí, d'aquells que hi ha als aparadors amb cara d'estaquirot o, simplement, sense cap —tot un símbol—, perquè sembla que es dediquin només a viure de cara a la galeria, per a ser vistos, suposo. Llàstima!, han reduït la seva identitat a fer de penja-robes. Es ben trist que, tot i el seu aspecte tan acurat per fora, el seu dintre, que és el més important, estigui deshabitat, ple de pols i de teranyines.

I el meu dintre, com està? Tant de bo m'hi estigui sovint i el mantingui net i polit, càlid i acollidor. És aquí, en el meu dintre, on millor puc aprendre a escriure cada pàgina de la meva vida —i a llegir-la després— sense atabalament, precipitació ni superficialitat. És aquí on puc anar descobrint el sentit de tot i la millor manera de viure-ho. Aquí dintre no estem mai sols, perquè és un espai habitat. I és just el lloc on millor puc aprendre com anar fent el món cada vegada més habitable.